TEMPS INTERESSANTS

El 16 de novembre vàrem marxar. Amb nervis a la panxa i la sensació que ens deixàvem un munt de coses vem arribar a l'aeroport. Volavem a Tallinn, la capital d'Estònia. El 17 a la nit agafariem un bus per travessar la frontera russa i arribar a Sant Petersburg.  Realment Tallinn no va ser més que un preliminar. El stage abans de començar la temporada. Un dia i mig a la capital d'Estònia. Sí, el casc antic és preciós, però a la ciutat li falta alguna cosa.  Vàrem creuar la frontera amb Rússia sobre les 12 de la nit. Una frontera dura, amb llargues esperes i amb una terminal que encara semblava soviética.  3 dies a Sant Petersburg no han donat per tot el que voldríem. Pero només tenim un visat de 30 dies a Russia i no podem badar. Palaus neoclàssics, avingudes gegants, canals màgics. La ciutat impressiona. Molt. També ens va impressionar el fred. Alguns moments nevant i temperatures que van arribar als -6 graus. El fred és un dels temes del viatge, sens dubte. Quina roba et p

Els anglesos tenen una expressió molt característica, que teòricament prové d'una antiga maldecció xinesa, la qual diu: "Tant de bo visquis temps interessants!"  La gracia d'aquesta expresió rau en la ambigüitat del seu significat. Si algú ens desitja que visquem temps interessants, no queda clar si estem davant d'una maledicció o davant una bendició. En els temps interessants és quan passen coses, es produeixen canvis i l'ordre s'altera.  De fet, segurament la majoria de persones prenem decisions de forma succesiva per fer la vida més previsible, i potser menys interessant.  Per aques motiu hem escollit aquest nom per al blog. Per què esperem viure temps interessants. No només un munt de d'experiències i aventures, sinó també moltes situacions complicades i que ens poden posar al límit.  El Martí també va proposar anomenar-lo: "La volta al món en vuitanta xupitos". Això és verídic i sé que els que el coneixeu bé no en tindreu cap dubte.

Nosaltres no ens definim com a nomads. Ni com a mochileros, ni mochilocos, ni com a travellers. Tampoc com a ciutadans del món. No fem aquest viatge per a trobar-nos a nosaltres mateixos. Marxem de viatge sense saber qui som i tornarem sense saber-ho encara. No farem recomanacions. No som ningú per recomanar res. A més, si vols fer un viatge te l'organitzes tu, no et farem la feina. Rata. No et direm a quins restaurants menjar, ni a quins hostels dormir, ni quina assegurança contractar. A nosaltres ningú ens paga per fer promoció de res.  Dit això, si t'interessa ens pot llegir i també comentar. I si no, doncs bon vent i barca nova. Per què? Doncs perquè no escrivim aquest blog amb ganes de transcendir ni arribar a la gent. L'escrivim perquè les nostres tietes i àvies estiguin tranquil·les. Encara es pensaran que el Martí s'ha quedat adormit a l'estació de tren de Vladivostok i ha mort de fred. O que l'Oriol ha sigut detingut per la polícia russa per intentar ro