Quan vàrem descobrir que era el fred

El 16 de novembre vàrem marxar. Amb nervis a la panxa i la sensació que ens deixàvem un munt de coses vem arribar a l'aeroport. Volavem a Tallinn, la capital d'Estònia. El 17 a la nit agafariem un bus per travessar la frontera russa i arribar a Sant Petersburg. 

Realment Tallinn no va ser més que un preliminar. El stage abans de començar la temporada. Un dia i mig a la capital d'Estònia. Sí, el casc antic és preciós, però a la ciutat li falta alguna cosa. 

Vàrem creuar la frontera amb Rússia sobre les 12 de la nit. Una frontera dura, amb llargues esperes i amb una terminal que encara semblava soviética. 

3 dies a Sant Petersburg no han donat per tot el que voldríem. Pero només tenim un visat de 30 dies a Russia i no podem badar. Palaus neoclàssics, avingudes gegants, canals màgics. La ciutat impressiona. Molt. També ens va impressionar el fred. Alguns moments nevant i temperatures que van arribar als -6 graus. El fred és un dels temes del viatge, sens dubte. Quina roba et posaràs? Jo avui em poso les malles. Merda he perdut el buf... 

Però, oju, perquè el concepte és diferent que a casa nostra. Aquí és impossible passar fred dins de cap lloc tancat. A les cases, als edificis, al metro, al tren pots anar en màniga curta. I és que si senyors, el gas va a preu de saldo i amb el fred que fa no es poden estar per tonteries. 

Durant els dies a Sant Petersburg no hem deixat de pensar que això del fred anirà a més. Que Dèu ens ampari quan arribem a Sibèria... 

Algunes fotos. Ens fa pal explicar que són. Ho podeu buscar a Internet.