Amor de madre a Moscou

A Moscou ens vàrem allotjar a casa la mare del Nikita. El Nikita és un noi que oferia allotjament per una aplicació similar al coachsurfing. Sempre busquem a persones que ens puguin allotjar,  ja que apreciem molt el contacte amb els locals, però no sempre és possible. El Nikita ens va acceptar, però resulta que en aquell moment ell no era a Moscou. Així que ens va acollir la seva mare, la Viktoria, en un apartament típic soviètic a les afores de la ciutat. Aquí va foto de l'edifici:

La relació amb la Viktoria va ser estranya. D'una banda donava la sensació que li molestàvem, però per l'altre era molt hospitalària. Segurament era timidesa.  Havia sigut economista, però ja estava mig retirada.

Segons ens va explicar, el seu fill era un jove dissident polític bastant famós a la ciutat. Havia participat en manifestacions en contra la guerra i havia fet públic per xarxes socials les seves opinions.

La Viktoria semblava trista. La situació del seu fill no era fàcil. El Nikita en aquell moment era a Sèrbia en un projecte on ajudaven refugiats ucranians, havia demanat asil humanitari a Alemanya, però encara no sabia si li concedirien. 

Els dies a Moscou vàrem tenir algunes converses amb la Viktoria, mig en rus, mig en anglès. Vàrem parlar del seu fill i de Rússia. Quan li vàrem preguntar per l'URSS va fer un posat més seriós del que tenia normalment. L'URSS va ser una gran civilització, va dir.  Va tenir coses bones i dolentes, però no hem d'oblidar-la. Els llibres de Lenin que tenia a la biblioteca de casa reafirmaven aquell compromís per no oblidar el passat.

Les converses amb la Viktoria ens van deixar pensarosos i una mica aixafats. No sabem si el Nikita podrà tornar a Rússia. La Viktoria, de moment, segueix esperant al seu pis.

Quan acabes de llegir això, de cop, al teu cap sona una veu diu: "Manel Alias, TV3, Moscou".