Москва

Tres dies per visitar la capital russa. Segurament haguéssim necessitat una setmana per veure Moscou d'una forma pausada i entendre la ciutat amb tranquil·litat. Però, amics, ja sabeu, la dictadura del visat mana.

La monumentalitat de Moscou quasi que aclapara la de Sant Petersburg i mira que la ciutat del Bàltic no és un lloc que deixi indiferent. L'arquitectura brutalista soviètica es barreja amb edificis de caire neoclàssic al centre de la ciutat. El més sorprenent és aquesta barreja eclèctica és pròpiament estètica en sí.

La plaça Roja, el Kremlin, l'església de Crist Salvador, el teatre Bolshoi, la Duma, el Metro, però és que les avingudes i les places enormes ja impressionen.

La ciutat és immensa. Una megalopolis on viuen 12 milions de persones segons dades oficials, però es diu que segurament en té més. El gran Moscou. 

La neu ha sigut un tema a comentar. Les nevades ja havien deixat un bon gruix de neu als carrers. Oju amb les relliscades. Durant el dia la neu es va desfent. El resultat és una marranada. Als laterals de les voreres s'acumula la neu semifosa que agafa un color marronós i es combina amb bassals d'aigua fosca.

Menció especial al mausoleu de Lenin. S'ha de dir que veure en Vladimir impressiona, però si ens diuen que és un ninot de cera ens ho creiem.

Llarga vida a Moscou. Segur, segur que hi tornarem.