Sobre l'idioma rus i la família disfuncional

1 any i mig de rus no ens ha donat per molt. Sabem paraules i frases, però a un nivell molt inicial. Tot i que desconeixem gran part de la gramàtica i moltíssim vocabulari, el nostre incipient rus ens ajuda amb la nostra vida quotidiana i això és molt gratificant. Anar a comprar, demanar el dinar o parlar en un Hostel és un pèl més fàcil.

A Sant Petersburg hem dormit en un Hostel i allà hem conegut a la que hem anomenat la família disfuncional.  En Thomas, un nigerià del Regne Unit, amb dona i fills russos, estava en una situació complicada. Vivia des de feia temps en aquell tuguri a l'espera de poder pagar un pis i viure conjuntament amb la família. L'Oleg, el treballador del Hostel, una de les persones més lletges que hem vist mai (hem debatut llargament si no hi era tot), això sí, sempre amb un somriure a la boca i molt servicial. L'Ivan, el taxista amb posar trist que ens saludava amb una certa resignació quan ens veia. En Dima, el soldat traumitzat i alcoholitzat per la guerra, amb mitja cara paralitzada i un ull esguerrat per la batalla. Una tarda borratxo de vodka va nomenar al Martí com al seu germà i junts van cridar "Pau al món" una estona. No és conya.

Aquí ens podeu veure a la Catedral de la Sang Vessada, el Martí combatint el fred i l'Uri posant-se sentimental amb el vaixell Aurora, des d'on es va donar la primera canonada de la Revolució d'Octubre.