Baikal, la perla d'Àsia

El llac Baikal, l'ull blau de Sibèria, la perla d'Àsia. Un oasi d'aigua enmig de la taiga siberiana. Un lloc impressionant, sens dubte. Segurament, molts els coneixereu per ser el llac amb major profunditat del món: 1.642 metres. 

Entre el 6 i el 9 de desembre ens vàrem disposar a explorar alguns racons del què és la segona major reserva d'aigua del món. Hi ho vàrem fer en dues localitzacions: El poble de Listvianka i l'illa d'Olkhon. 

Listvianka és un petit poble a la riba del Baikal prop d'Irkutsk. Allà va ser la primera topada amb el llac i les seves impressionants vistes i la veritat és que no ens va deixar indiferents. Vàrem passejar, menjar Omul a la brasa (una espècie de peix endèmic del llac) i ens va sorprendre una posta de sol impressionant sobre les aigües tranquiles i les muntanyes nevades. 

Cal comentar que en aquesta època de l'any el Baikal encara no està gelat. Això no passa fins al febrer, quan s'hi pot caminar i conduir sense cap mena de preocupació. Tot i així, nosaltres vem poder veure les ribes una mica congelades amb alguns blocs de gel. 

El segon punt de visita al llac Baikal va ser la illa d'Olkhon, la més gran de llac. A la qual s'hi pot arribar primer en un bus i després un ferry des d'Irkutsk. Aquesta illa és un lloc un pèl inhòspit i molt sorprenent. Allà hi ha alguns llogarrets dispersos i nosaltres ens vàrem allotjar al més gran: Khuzir. Heu de pensar en cases modestes de fusta o de fabricació molt humil, disposades en carreteres de terra, sense asfaltar. 

L'illa d'Olkhon posseix nombrosos relleus a la seva costa, a més de muntanyes i una combinació de taiga i estepa. El poble buriat concep Olkhon com un indret espiritual, un centre de culte xamanic. Just al costat de Khuzir se situa l'anomenada Roca del Xaman, un dels nou llocs sagrats d'Àsia. Els nadius creuen que els esperits viuen enterrats dins la roca. 

Olkhon és un indret apartat del món i els seus paisatges tenen alguna cosa especial, quelcom místic.