La bania russa, un concert de jazz a Sibèria i l'Alexsei Smirnov

El 30 de novembre vàrem arribar a la ciutat de Novosibirsk, el que es podria considerar de forma informal la capital de la Sibèria Occidental.

A l'estació de tren ens esperava l'Alexsei Smirnov (sí, ho heu llegit bé, com el vodka, a Russia es un cognom comú). Amb l'Alexsei havíem contactat prèviament per l'aplicació similar al coachsurfing i ens havia dit que ens podia acollir. En Liosha (l'apelatiu carinyós del nostre amic) era un noi de mirada absent i posat melancòlic, però molt hospitalari. De 23 anys, informàtic i amb un pis a la zona més moderna de la ciutat.

Vem passar un total de 3 nits i 4 dies a la capital de Sibèria. No és pot dir que sigui una ciutat especialment bonica, d'estil soviètic i un passat lligat al desenvolupament i construcció de la línia del transiberià. Però oju que és la tercera ciutat més gran de Rússia i un centre econòmic i cultural molt important a la regió. Novosibirsk s'erigeix a banda i banda d'un riu colossal, l'Obi, com era d'esperar ja glaçat.

Encara no sabem perquè però allà vàrem acabar en un concert de jazz amb l'Alexsei, la seva tieta i la seva àvia. Aquella mateixa nit ens trobàrem part dels músics en un bar de música en directe on vem disfrutar d'una jam session brutal. Sí, amics. A Siberia surten de festa i s'ho saben passar d'allo més bé. Però, vaja, compte al tornar casa borratxo perquè pots morir congelat. 

En Liosha també ens va convidar a la seva dacha, que era prop de la ciutat. Les daches són les cases d'estiueig dels russos, que poden ser més humils o més opulentes. La del nostre amic no estava gens malament, sembla que la família tenia quartos. Allà li vàrem cuinar una paella en senyal d'agraïment i vem poder disfrutar de la seva bania, la sauna russa. En algunes daches en tenen i també n'hi ha de públiques. Allà en pilota picada (com marca la tradició) ens vem relaxar una estona. 

Hem de dir que ens certs moments ens hem sentit una mica monos de fira. La gent ens ha preguntat que fèiem aquí, sorpresos al dir que érem de Barcelona. Inclús una dependenta d'una botiga ens va fer un foto. Però gent, hem tingut una immersió russa total. Sense turistes i acollits a casa un rus.

Pas a pas ens anem endinsant cap a Sibèria... 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Muntanyes, rius i una nova incorporació al nostre equip

Kонец

La pau a les 4.000 illes del Mekong