TEMPS INTERESSANTS

Un canvi sobtat de plans ens va portar a Mongolia. El més sorprenent és que finalment ens hi hem quedat un mes i és un país molt interessant. La capital, Ulaanbaatar, té un centre plagat d'edificis altíssims i moderns, però combinats amb altres edificis més humils i alguns de decrèpits. La planificació urbanística és un autèntic desastre. Perquè us feu una idea la majoria de blocs de pisos no segueixen una numeració segons l'alçada on es situen en un carrer, sinó que els números estan desordenats completament. Gràcies a això ens va costar una hora trobar el nostre hostel mentre se'ns congelaven les mans a -20 graus. El trànsit és totalment caòtic. Centenars de cotxes s'amunteguen als carrers en interminables cues. Piten contínuament i els vianants passen per on volen.  La ciutat ofereix alguns temples budistes  i museus per visitar. Però no deixa de ser interessant allunyar-se una mica del centre per veure com viuen gran part dels seus ciutadans. Des de fa dècades Mongo

El dia 3 de gener, ja del 2023, ens vàrem llençar a l'aventura per anar a visitar el desert del Gobi. Mongolia és un país molt barat pel que fa al menjar, dormir i al transport públic. Però és un país molt deshabitat, hi ha zones molt interessants per veure però són remotes i es fa difícil viatjar-hi en transport públic. Desde  Ulaanbaatar hi havia la possibilitat de contractar tours, però el preu era massa alt. Així que vem decidir anar fins a la ciutat més propera al Gobi en bus, Dalanzadgad. Desde allà buscaríem un conductor que ens pogués portar pel desert als 4 llocs que ens semblaven imprescindibles: la Vall dels Voltors, la muralla de dunes, les muntanyes flamejants i un monestir budista al mig del desert.  Després d'un matí de cerca vem conèixer en Tumee. Un mongol de 56 anys que  era el cap d'una fàbrica de ciment de la ciutat. De jove havia sigut guia i com que a l'hivern la fàbrica tancava (el ciment es congela) va decidir tornar a la carretera i treure's

El dia de Sant Esteve vàrem agafar un bus que ens portaria cap a un petit assentament allunyat de la capital de Mongolia. Allà un matrimoni que formava part d'una família nòmada ens va anar a recollir per portar-nos a casa seva.  A la falda d'unes petites muntanyes hi vam trobar 4 gheers (la tenda típica dels nomades mongols, similar a la iurta), un corral per ovelles i cabres, un estable per vaques, dues motos, un cotxe, una furgoneta i algunes casetes de fusta per guardar eines i material. La família estava composada per dos avis i dos matrimonis amb fills, un total de 10 persones. Ràpidament els vem posar noms en català quan parlàvem entre nosaltres d'ells. Que sí el Josep Maria, la Teresa, l'Helena...  Per nosaltres era més fàcil. Al campament també hi havia dos gossos, cadellets, un gat, centenars de cabres i ovelles i desenes de vaques i cavalls.  La nostra vida allà va consistir en observar com treballaven, interactuar amb ells (com podíem, no parlaven res d'

Els historiadors atribueixen a Mao Zedong la següent cita: "Hi ha un gran caos sota el cel, la situació és excelent."  Creiem que no hi ha millor manera d'explicar el nostre canvi sobtat de plans. El nostre objectiu inicial era arribar fins a Vladivostok i des d'allà agafar un ferry fins a Corea del Sud. Però el preu del ferry era molt més car del que esperàvem i per sort ens en vàrem adonar a temps. Amb el temps just per rectificar la nostra ruta i pensar una alternativa per sortir de Rússia. L'opció més viable no era altra que entrar a Mongolia per tren des de la ciutat d'Ulan Ude i fins la capital mongola, Ulaanbaatar.  Comencem el nostre periple asiàtic pensant en líder comunista xinès. I en el primer pais que veurem: Mongolia.