Un idioma sense la paraula sisplau i el país de les cançons felices

Un canvi sobtat de plans ens va portar a Mongolia. El més sorprenent és que finalment ens hi hem quedat un mes i és un país molt interessant.

La capital, Ulaanbaatar, té un centre plagat d'edificis altíssims i moderns, però combinats amb altres edificis més humils i alguns de decrèpits. La planificació urbanística és un autèntic desastre. Perquè us feu una idea la majoria de blocs de pisos no segueixen una numeració segons l'alçada on es situen en un carrer, sinó que els números estan desordenats completament. Gràcies a això ens va costar una hora trobar el nostre hostel mentre se'ns congelaven les mans a -20 graus.

El trànsit és totalment caòtic. Centenars de cotxes s'amunteguen als carrers en interminables cues. Piten contínuament i els vianants passen per on volen. 

La ciutat ofereix alguns temples budistes  i museus per visitar. Però no deixa de ser interessant allunyar-se una mica del centre per veure com viuen gran part dels seus ciutadans. Des de fa dècades Mongolia viu un èxode rural continuat cap a la capital. Les famílies venen sense recursos i s'allotgen en barris de gheers i de cases d'autofabricacio on es respira fum de carbó constant i abunda la brossa i els gossos de carrer. Algunes fotos. 

Des d'una perspectiva històrica els mongols han tingut períodes molt diversos. Des de l'imperi de Genghis Khan a l'ocupació xinesa posterior. Després de la revolució d'octubre els russos van prestar ajuda al moviment comunista mongol que es va fer amb el control del país i des del 1923 esdevenen un pais independent però amb certa tutela de l'URSS. Mongolia sempre ha sigut un país atrapat entre dues potències que l'han intentat dominar. És curiós però els mongols senten més simpatia pels russos que pels xinesos, els quals, en general, detesten. 

Hem après algunes paraules en mongol. Però no hem pogut aprendre una paraula tant senzilla com sisplau. Perquè? Doncs perquè no existeix en el seu idioma. Tenen el concepte suplicar, però clar no suplicaràs per un dinar o una cervesa. En aquest sentit, els mongols poden ser una mica maleducats i són experts en colar-se de totes les cues, que nosaltres fèiem religiosament. 

Per últim, hem après un munt de cançons en mongol. Tots els busos de llarga distància tenen una pantalla on et bombardejen amb música mongola. Totes aquestes cançons són felices. El nostre guia del Gobi ens va dir que els mongols ja tenen una vida prou dura per escoltar cançons tristes. Però vaja, 10 hores de cançons felices en un bus et poden portar al suïcidi. Creieu-nos. Us deixem un exemple perquè ens entengueu:

https://youtu.be/CyRIn_IwlDc