TEMPS INTERESSANTS

El 20 de gener vàrem tornar a veure el mar. Aquí podeu veure el Martí en un rampell d'emoció... Vàrem arribar a Busan fent autoestop des de Seül, més fàcilment del que ens esperàvem. Amb 4 cotxes i unes quantes hores vam travessar tot el país. El primer cotxe que ens va parar era un porsche conduït pel que semblava un empresari forrat. Entre que no entenia que fèiem autoestop voluntàriament i amb les pintes d'indigents que portàvem, al baixar del cotxe ens va donar uns 4€ excusant-se de que no portava més efectiu a sobre. Tot i que no creiem en la caritat són diners que vàrem agafar gustosament, en el què vam considerar com una redistribució justa de riquesa. Bromes a part, els coreans van ser extremadament servicials amb l'autoestop i no hi havia conductor que no ens convides a menjar o una beguda. A Busan hi vàrem ser 4 dies. Ciutat meridional i de costa. Destaca per la platja, el port i la tradició pesquera. Al mercat del peix i el marisc venen el gènere viu,

Un mosaic de banderes sudcoreanes i americanes omplien l'avinguda. Una veu ressonava amplificada per potents altaveus mentre tot de gent asseguda en cadires semblava satisfeta amb el discurs. Un home de mitjana edat se'ns acosta en posat agraït, quasi ens abraça, i ens dòna les gràcies. No enteníem res. Per què? Vàrem preguntar. L'home va dir molt seriament: Sou americans, oi? El 14 del gener al matí mentre caminaven pel centre de Seül vam topar amb un acte polític contra Corea del Nord i la ideologia Juche. No era un acte multitudinari i estava plagat de jubilats. Però ens va fer constatar la història recent d'un país dividit fa més de 50 anys. El 1953 les dues corees firmen un armistici que cessa les hostilitats, però des d'aleshores encara no s'ha firmat un tractat de pau definitiu, així què, tècnicament, els dos països continuen en guerra. Com us podeu imaginar a Corea del Sud existeix un servei militar obligatori de 2 anys pels homes

El 13 de gener vàrem arribar a Seül, després d'un mes a Mongòlia. El xoc, com us podeu imaginar, va ser brutal. Primer, perquè vàrem viure una certa millora en el clima. Tot i que a Corea fa més fred que a casa nostra, ja no vem baixar dels -10 graus i vem començar a estar per sobre de 0 durant el dia. Segon, perquè Corea, i en especial Seül, enlluernen, abrumen. Parlem de carrers i avingudes atapeïdes de gent, de llums, de pantalles, de botigues, restaurants, cafès, altaveus... T'arriben estímuls constament.   Aquesta ciutat desprèn quelcom que atrau. Però no té l'acabes. És inesgotable. Les botigues i restaurants d'Insadong, el barri d'Itaewon, les festes a Hongdae, el luxós barri de Gangam (sí, el de la cançó). Els mercats, les parades de menjar al carrer, la Seoul Tower, els palaus de les antigues dinasties coreanes... Hi vem estar 4 dies però clarament van ser insuficients per veure tot el que volíem.  Hi ha una oferta gastronòmica incre