Seül, ciutat inesgotable

El 13 de gener vàrem arribar a Seül, després d'un mes a Mongòlia. El xoc, com us podeu imaginar, va ser brutal.

Primer, perquè vàrem viure una certa millora en el clima. Tot i que a Corea fa més fred que a casa nostra, ja no vem baixar dels -10 graus i vem començar a estar per sobre de 0 durant el dia.

Segon, perquè Corea, i en especial Seül, enlluernen, abrumen. Parlem de carrers i avingudes atapeïdes de gent, de llums, de pantalles, de botigues, restaurants, cafès, altaveus... T'arriben estímuls constament.

 

Aquesta ciutat desprèn quelcom que atrau. Però no té l'acabes. És inesgotable. Les botigues i restaurants d'Insadong, el barri d'Itaewon, les festes a Hongdae, el luxós barri de Gangam (sí, el de la cançó).

Els mercats, les parades de menjar al carrer, la Seoul Tower, els palaus de les antigues dinasties coreanes... Hi vem estar 4 dies però clarament van ser insuficients per veure tot el que volíem. 

Hi ha una oferta gastronòmica increïble, però oju que als coreans els hi encanta el picant. La primera nit ens vem atrevir a demanar sense saber i vem sortir-ne escaldats!