Corea, el tigre asiàtic

Un mosaic de banderes sudcoreanes i americanes omplien l'avinguda. Una veu ressonava amplificada per potents altaveus mentre tot de gent asseguda en cadires semblava satisfeta amb el discurs. Un home de mitjana edat se'ns acosta en posat agraït, quasi ens abraça, i ens dòna les gràcies. No enteníem res. Per què? Vàrem preguntar. L'home va dir molt seriament: Sou americans, oi?

El 14 del gener al matí mentre caminaven pel centre de Seül vam topar amb un acte polític contra Corea del Nord i la ideologia Juche. No era un acte multitudinari i estava plagat de jubilats. Però ens va fer constatar la història recent d'un país dividit fa més de 50 anys. El 1953 les dues corees firmen un armistici que cessa les hostilitats, però des d'aleshores encara no s'ha firmat un tractat de pau definitiu, així què, tècnicament, els dos països continuen en guerra. Com us podeu imaginar a Corea del Sud existeix un servei militar obligatori de 2 anys pels homes. 

Molt es parla de la dictadura a Corea del Nord. Poc se sap de les contínues dictadures militars existents a Corea del Sud, emparades pels EEUU, i que van durar fins l'any 1987. 

En aquest context, Corea del Sud experimenta un creixement econòmic sense precedents entre els anys 70 i 90 i es considerada pels analistes com un dels 4 tigres asiàtics. Seül, la qual té una àrea metropolitana on viuen 25 milions d'habitants, és una ciutat del capitalisme global. Seu de les macroempreses internacionals coreanes com Samsung, Hyundai o Kia. 

Seül enlluerna amb les seves llums i pantalles. És un aparador d'una societat fortament consumista i materialista. En un país de capitalisme salvatge amb una gran explotació laboral. Els coreans tenen una jornada laboral de 52 hores la setmana. La llei empara la patronal. Aquesta pot demandar un sindicat per una vaga i demanar una indemnització per les pèrdues en l'aturament de la produccio. 

Aquesta pressió laboral també es recolza en els paràmetres morals d'una societat altament competitiva. A aquesta mateixa pressió també estan sotmesos els estudiants. Tot això comporta que Corea del Sud sigui un dels països amb la taxa de suïcidi més alta del món. 

La societat coreana, com la japonesa, viu amb una sèrie de tabús, dels quals quasi no es parla o es considera de mala educació exposar. Entre tots els temes espinosos o que poden portar discussions, destaquen la política o el sexe. Això, de vegades, pot comportar que els coreans no diguin el que pensen realment o no expressin les seves emocions per no ferir amb qui estan parlant.

Amb aquesta impermeabilitat de vegades pot donar la sensació que és una societat difícil d'entendre. Però no per això és menys interessant.