El delta del Mekong i l'illa de Con Dao

Abans que el Martí no tornés del seu periple a Barcelona per defensar la tesi doctoral tenia dues més setmanes al Vietnam. Tenia un dilema. No volia visitar llocs per després repetir-los amb ell. Però tampoc volia que ell es perdés res imprescindible perquè jo ja ho hagués fet prèviament. Veient les meves opcions vaig decidir anar a explorar el Delta del Mekong. Una zona poc turística del Vietnam, incursió que també em va permetre descobrir la fabulosa illa de Con Dao.

Així, entre finals de febrer i principis de març vaig llogar una moto per anar a fer carretera i manta.  Un total de 340 quilòmetres de ruta pel delta d'uns dels rius per llargs i caudalosos d'Àsia. Vaig passar per carreteres, camins, ponts immensos i vaig creuar el riu i les seves ramificacions en diferents ferris. Vastes extensions d'aigua, paisatges verds, plantacions de fruiters... I és que aquesta regió alimenta el Vietnam sencer. 

La població local és molt hospitalaria i propera. El delta destaca per la seva varietat ètnica i hi habiten a més de vietnamites, importants comunitats cambodjanes i xineses.

I així parlant, amb algú que encara no recordo, em van explicar la existència de Con Dao, una illa propera al delta, molt molt petita i poc tocada del turisme. 

En 3 dies vaig recórrer l'illa. Platges i penya-segats magnífics. Una mica de selva i monos apinyats a les carreteres. 

Con Dao és un paradís, però també és un lloc de culte i memòria. Entre el 1862 i el 1979 l'illa va ser utilitzada tant per francesos com nord-americans com a centre penitenciari. Fins a 20.000 persones, la majoria dissidents polítics, hi van ser torturats i assassinats. A l'antiga presó et passeges entre ninots de cera molt realistes que mostren a presoners i carcellers. 

L'illa és un record tràgic de la història d'un país que, durant segles, ha hagut de patir en les seves carns l'imperialisme i la dominació estrangera. 

Deixant de banda la tornada amb el ferri de l'illa, on no parava de pensar que aquell trasto volcaria per mala mar, mentre tot de vietnamites vomitaven al meu voltant, vaig tornar a Ho Chi Minh sense problemes. 

El Martí tornava el 8 de març. A mi se m'acabava la visa al Vietnam, així que vam decidir que el proper objectiu era Cambodja. 

Hi havia ganes, moltes ganes de retrobament.