El ioga i l'aixada entre Muntanyes

Després de 2 mesos i mig de viatge necessitàvem descansar. Sí, deu sonar estrany i deu fer ràbia de llegir. Vacances de les vacances?

Quedar-nos en un mateix lloc durant un temps. Agafar una rutina. Descansar de tanta experiència. Per ser sincers, la nostra butxaca també necessitava descansar. Ja havíem previst que això passaria i vàrem buscar un projecte de workaway per estar-hi les nostres dues últimes setmanes a Corea.

Però abans, sense saber ben bé com, vàrem acabar passant un dies en un coachsurfing a la ciutat de Tongyeong. Van ser dies calmats. Allà ens vem allotjar a l'acadèmia d'un professor de ioga, l'Ananda.

L'Ananda tenia dona i dos fills. Ell utilitzava l'acadèmia per fer classes de ioga al matí i a la tarda feia classes d'anglès. La seva dona hi feia classes de matemàtiques. Home culte i hospitalari, amb ell vem debatre a fons la qüestió coreana i li vàrem explicar la història i situació de Catalunya.

Cada matí fèiem ioga amb ell i tot de senyores grans que veien a l'acadèmia. Vàrem passar estones amb la família i vam veure com era una família coreana des de dins.

A la foto es va acoplar una catalana que va estar allà dormint dos dies també. No ens representa gaire.

Els compi iogis. 

Després d'aquesta estada ens vàrem encaminar a un petit poble entre muntanyes al Parc Nacional de Jirisan. Allà vàrem ser-hi dues setmanes a casa de la Uni, per tal de fer el workaway. La Uni era una senyora coreana que havia passat gran part de la seva vida als EEUU. Persona extremadament baixeta i amb aires hippies. El seu projecte era rehabilitar un Hanok (casa tradicional coreana). També volia fer un hort en una parcel·la que ens vam encarregar de desbrossar.

La relació amb la Uni no va ser fàcil. Era una persona inestable emocionalment. A més de molt mandona. Cal dir que som persones pacients i almenys cuinava força bé.

Allà vàrem agafar rutina. Vem continuar amb el ioga pel matí i cada dia treballàvem unes 5 hores a canvi de menjar i sostre. Dormiem al terra com el Nobita en una habitació ronyosa i ens dutxàvem poc.

També vàrem poder explorar el Parc Nacional de Jirisan amb una bona excursió. A més, el primer cap de setmana ens van convidar a un sopar i festa on vem poder tenir una experiència cent per cent coreana, a més d'inflar-nos a menjar i beure.

L'habitació on dormiem.

El Hanok, la casa tradicional coreana.

Un dia a l'oficina.

El Parc Nacional de Jirisan.