La separació

Segurament ja disposàveu d'aquesta informació. Ja n'estàveu al tantu. Però aquest blog no pot seguir el frenesí de la realitat com ens agradaria. Feu-vos un Instagram ens deien. Sí, segurament unes foticos i uns hastags ens haguessin fet la feina més planera. Però, amigues i amics, aquí estem resistint i escrivint per si algu encara li interessa.

A l'equador del viatge hem viscut una separació. Del 10 de febrer al 8 de març. Segurament podria haver sigut per menys dies però val a dir que l'organització no és el nostre fort. 

L'Uri va marxar primer al Vietnam des de Corea, per trobar-se amb l'Andrea a l'illa de Phu Quoc (un paradís per pal·liar 3 mesos de relació a distància). Després tindria dues setmanes més pel Vietnam, abans el Martí no tornés. 

El Martí es va quedar a Corea una setmana més i després va anar a Barcelona per defensar la tesi. L'heroi torna a casa per acabar la feina per, un cop acabada, continuar amb el viatge. 

Ens vàrem separar un divendres plujós, pensant que ens retrobariem al cap d'un mes. El llarg hivern que havíem viscut s'acabava. Començaria en breus la segona part del viatge al tròpic del Sud-est Asiàtic. 

Adéu hivern. Ha sigut bonic mentre ha durat. Hem vist estampes i paisatges bucòlics gràcies a tu. Però no direm que et trobarem a faltar. Tenim ganes de platja, pantalons curts i camisa de flors.