Sempre ens quedarà Phu Quoc

Coneixeu l'illa de Phu Quoc?

Al sortir de l'avió una ràfega de calor em va colpejar la cara. Acabava d'aterrar a l'aeroport de Ho Chi Minh, al Vietnam. Després d'uns mesos d'hivern començava el meu estiu. 

Entre el 13 i el 21 de febrer havia quedat amb l'Andrea per fer el nostre particular viatge a l'illa de Phu Quoc. Tres mesos de relació a distància s'havien solventat amb el Whatsapp i les videotrucades, però tenir la possibilitat de trobar-nos en un lloc així ha sigut una experiència increïble. 

El retrobament a l'aeroport de Ho Chi Minh va ser digne d'una pel·lícula de Hollywood. Ja us ho podeu imaginar. Tot i així, les meves pintes eren espantoses, roçant la indigència, portava tot de roba gastada per l'hivern i els cabells i la barba més llargs que he dut mai. 

Aquí foto testimoni. 

Phu Quoc té tot el necessari per passar una setmana de somni. Platges idíliques, un parc nacional selvàtic, una petita ciutat amb una mica més d'ambient... 

Recuperar el temps perdut. Disfrutar de la vida. Llevar-se, esmorzar, anar a platja i tenir en ment com a única preocupació on dinarem avui. 

Llogar una moto, recórrer l'illa. Provar el menjar local. Llegir a la platja. 

L'Andrea és una especialista en colar-se als resorts. Així que no només hem disfrutat de platges paradisíques, sinó que a més hem tingut tovallola, tombona i piscina gratis a totes les platges on hem anat. Fer mojitos a preus insultantment barats mirant la posta de sol. 

Aquest retrobament ha sigut tant increïble com necessari. Després d'una setmana l'Andrea marxava i jo me'n tornava a Vietnam on tenia dues setmanes fins que el Martí tornés de Barcelona.

Un petit viatge dins del meu viatge. Sempre ens quedarà Phu Quoc.