Angkor, meravella d'Àsia

El 6 de març vàrem entrar a Cambodja. Després d'una parada exprés a la capital, Phnom Penh, ens dirigirem ràpidament cap a la ciutat de Siem Reap. 

I us preguntareu, per què Siem Reap? Doncs perquè a pocs quilòmetres d'aquesta tranquil·la i agradable ciutat es troba Angkor, una de les meravelles d'Àsia i del món sencer. 

Angkor supera totes les expectatives prèvies. Espectacular, majestuós, aclaparador. Tots els adjectius es queden curts. 

Angkor fou la capital de l'imperi khmer. Una gran potència al sud-est asiàtic entre els segles IX i XV. Els reis d'aquest imperi per reforçar una imatge d'ascendència divina van construir multitud d'edificis religiosos durant segles, en el que diuen que va ser el major centre preindustrial del món. D'aquesta ciutat només se'n conserven els temples, ja que eren les úniques edificacions construïdes de pedra. Aquests temples mesclen confessions, els primers segles els khmers professaren l'hinduisme, més tard es va produir una conversió al budisme. 

Parlem de més de 150 temples disseminats en una àrea de 400 quilòmetres quadrats. Una bestialitat. Aquí ens teniu amb les bicis, suant tota la cervesa que hem begut en tots aquests mesos de viatge. 

Després de la caiguda de l'imperi khmer la ciutat es va anar abandonant progressivament, excepte el temple principal, Angkor Wat, que va continuar sent utilitzat pels monjos budistes. Els europeus "descobreixen" els temples el segle XIX, tot i que eren perfectament coneguts per la població local. No és fins als anys 90 quan s'inicia el definitiu procés de restauració que hi porta el turisme. 

Angkor és la joia de Cambodja. Els habitants d'aquest país s'enorgulleixen de tot el que representa. Angkor és present a tot arreu i el nom s'utilitza per tot: marques de tabac, cerveses, restaurants, botigues, hotels. 

Però ull, perquè també hi havia una altra raó per la qual varem anar a Siem Reap tant ràpid. Allà ens havíem de trobar amb els pares d'en Graham, un nord-americà que juga amb el Martí a Lacrosse a Barcelona. Els assidus del Zoo el coneixereu com a Golden Graham.

Varem compartir moments molt agradables amb aquella improvitzada família: en Terry, la Kathy, la grandmother i l'amiga georgiana de la família, la Gvansa. Sopars, cerveses, classes de ioga i converses sobre política internacional. Encara tenim seriosos dubtes si el pare d'en Graham, en Terry, és un agent de la CIA.

Aquí ens podeu veure disfrutant de la nit de Siem Reap amb la Gvansa. 

Quasi una setmana després, el 17 de març, vàrem marxar de Siem Reap. Tornàvem a la carretera, tornava l'autostop.