Procastinar 101

Després de mes i mig de desconnexió total, va arribar el moment de tornar a pensar en la Tesis. Un llarg hortizó de tres setmanes feia més que assequible la preparació de la defensa. Així doncs, sense més dilació em vaig bolcar a omplir aquelles tres setmanes de coses a fer. No havia estat acabant tota la feina a última hora per ara posar-me a treballar de forma planificada i amb temps. 

La primera parada va ser a Jeonju, capital de la regió de Jeollabuk-do. Durant els dies amb la nostra nova amiga Uni (la persona mes "gorrona" que he conegut mai) vam conèixer a la Edna, una jove belga de tant sols 20 anys que havia decidit que Bèlgica no seria mai més casa seva. Mentre buscava una nova llar, s'havia establert en aquella ciutat koreana, ni molt gran ni molt petita, i pràcticament ja era una veïna més d'aquell llogaret. 

Em vaig allotjar una setmana a casa seva. Després de 3 setmanes dormint al terra, per fi em trobava davant d'un llit, i encara millor, per fi podria tornar a seure a una cadira. Un plaer que mai pensava que arribaria a gaudir amb tant intensitat. La setmana va ser realment agradable, i per uns dies vaig deixar enrere l'habitual inquietud de desarrelament que ens acompanya incansablement gran part del viatge. Fer plans per sopar amb els "amics", anar a classe de pintura o quedar per prendre un cafè al campus de la facultat...

Però els dies van passar ràpid i en un obrir i tancar ulls ja era a l'aeroport, camí a París. Allà, després de més 6 anys em vaig retrobar amb la Mégane. Mentre em dirigia al cafè on havíem quedat estava una mica nerviós. Després de tants anys sabríem de que parlar? Els silencis serien incòmodes? Se'ns faria extrany? Però no va caldre més que tornar-nos a mirar per recordar l'amistat forjada a Timisoara. Els tres següents dies els vaig passar a casa seva, a Champigny. La presentació de la tesi s'apropava i l'últim article encara s'havia de tancar així que poca cosa vaig veure de París. Els matins em quedava treballant a casa fins que la Mégane tornava de treballar. Llavors se'ns unia la Leela i ens passàvem el vespre bebent i parlant dels vells i els nous temps. 

8h, 700Km i 3 cotxes em van portar directe a Toulouse. Allà també m'esperava un retrobament, però aquest cop era molt més proper. Desde que vam deixar enrere Romania amb en Sam no ens em deixat de trobar. Vaig arribar un divendres. Exactament una setmana justa abans de la defensa. Però a diferència de París, era divendres. Durant el cap de setmana que vaig passar a casa en Sam em vaig oblidar completament que estava a punt de defensar la tesi. En Sam vivia en un casa de dues plantes connectada a la casa veïna. En total 10 joves compartien espai i amb la majoria d'ells vaig passar el cap de setmana. Jocs de taula, cerveses, concerts, sis nacions, ioga i el mercat dominical van ser totes les meves preocupacions aquells dos dies. Finalment però, va arribar dilluns.

Després d'un trajecte accidentat fins a Barcelona vaig arribar a casa.