Serem com mil Vietnams

El 9 d'abril vàrem tornar a la ciutat de Ho Chi Minh. La ciutat és bruta, sorollosa i caòtica. Milers de motos omplen les avingudes. És extremadament difícil passejar-hi i no parlem ja de creuar el carrer. La ciutat és un bullici, els vietnamites fan moltíssima vida al carrer i és difícil trobar un racó de tranquil·litat.

Però Ho Chi Minh (antiga Sai Gon) és una parada obligada per a qualsevol persona que vulgui entendre el període més important de la història recent d'aquest pais: la Guerra del Vietnam.

La guerra dura 20 anys (del 1955 al 1975) i segurament és el conflicte de proxi més emblemàtic de la Guerra Freda. Després de l'expulsió dels japonesos, que havien invaït el país durant la II Guerra Mundial, els francesos intentaran recuperar la seva colònia, però son derrotats el 1954. A la Conferència de Ginebra els vietnamites viuran la partició del seu país. Al nord un govern comunista i al sud un govern titella dels interessos prooccidentals. També s'acorda la posterior celebració d'un referèndum de reunificació que Vietnam del Sud es va negar a celebrar els anys posteriors.

Així, no trigarà en aparèixer una guerrilla comunista al sud del país, l'anomenat Vietcong, recolzada pel govern del nord, que lluitarà per la reunificació del país. Els EEUU, en la seva obsessió per combatre el comunisme, van prestar primer ajuda financera i militar al govern del sud. A partir del 1964 hi van començar a enviar tropes. Els americans van arribar a tenir-hi mig milió de combatents.

Tot el poder bèl·lic americà va ser insuficient per guanyar la guerra. Aquesta no va tenir mai un front convencional i es va desenvolupar en un entorn hostil pels soldats americans: la jungla.

Els americans van massacrar poblacions rurals per tallar l'ajuda al Vietcong, van bombardejar el nord i van llançar al país armes químiques (la més coneguda l'Agent Taronja). Aquest fet provocà que fins 500.000 nens i nenes naixessin amb malformacions els anys posteriors.

I tot això, ho pots veure al Museu de la Guerra de Ho Chi Minh. Multitud de fotografies i textos t'acompanyen en aquesta història. Hi ha una sala dedicada exclusivament als efectes de l'Agent Taronja. Esgarrifa.

Parada obligada son també els túnels de Cu Chi. Un extens sistema de túnels a prop de la ciutat, que a la vegada formava part d'una xarxa més amplia, la qual utilitzava el Vietcong com a amagatall i com a ruta de comunicació i subministrament. Els túnels eren extremadament estrets. D'uns 80 cm d'alt i 80 cm d'ample.

Aquí teniu el Martí fent de Vietcong. I unes imatges dels túnels des de dins.

S'estima que fins a 3 milions de vietnamites (entre civils i combatents) moren durant el conflicte. Per la seva part els americans hi deixen quasi 60.000 morts.

La determinació, l'esforç i el sacrifici de milers de vietnamites van contribuir a la construcció d'un futur propi, lliure d'intervenció estrangera.

L'eslògan continua vigent tant ahir com avui. Serem com mil Vietnams!