TEMPS INTERESSANTS

El 3 de juny creuarem la frontera laosiana i el dia següent arribàvem a la ciutat de Bangkok. A la capital de Tailandia vàrem passar els 6 últims dies de viatge junts. Com ja sabreu, després de 7 mesos de viatge l'Oriol tornava a casa, però el Martí continuarà la seva particular aventura per Àsia uns mesos més. Varen ser dies un pel estranys. Sabíem que s'acabava una etapa compartida on havíem viscut moltíssim. 7 mesos a 7 països diferents ens havien convertit quasi en un matrimoni.  Aquells dies a Bangkok també vàrem poder celebrar els 29 anys del Martí.  Bangkok té moltíssim per oferir. Temples budistes arreu, China Town, Khaosan Road o la City, la zona més desenvolupada de la ciutat. Vàrem aprofitar per fer turisme i per disfrutar els nostres últims dies junts. Amigues, amics. Aquesta és la nostra última entrada del blog. Esperem que hagueu disfrutar la lectura al mateix nivell que no

El 30 de maig vàrem anar a visitar el centre COPE a Vientiane, la capital de Laos. Es tracta d'un centre divulgatiu on s'explica la labor de diferents organitzacions sense ànim de lucre laosianes, amb recolzament estranger, que tracten de pal·liar les conseqüències de totes les bombes que encara queden per explotar al país. És un lloc tremedament trist, però de parada obligada per entendre la història de Laos. I és que durant 9 anys els EUA van tirar sobre Laos dos milions de tonelades de bombes, en el marc d'una guerra civil. Aquesta guerra es va lliurar entre els comunistes del Pathet Lao i el govern vigent, en la qual es lluitava pel control del país. En un primer moment, els americans van dirigir els bombardejos a la Ruta Ho Chi Minh, per tallar l'ajuda al Vietcong, però davant la creixent influència del Pathet Lao van començar a bombardejar tot Laos. Alhora, van armar i entrenar l'ètnia Hmong per lluitar contra els comunistes. És el que es coneix com la Guerra

Després d'un descans més que merescut a les 4.000 illes del Mekong, vàrem continuar la nostra ruta per Laos en direcció al nord del país. Ens havien parlat de la ciutat de Luang Prabang i del poble de Nong Khiaw. Durant unes 2 setmanes vem estar explorant la zona septrentional de Laos. A més, de forma força sorprenent, amb la companyia d'un noi coreà: en Jaison. En Jaison era un noi alt i prim amb una pell perfecte. Els coreans cuiden molt la seva aparença. Òbviament aquest és el nom occidental amb el qual es presentava, ja que el seu nom coreà era força impronunciable. Viatjar amb ell va ser com tornar a Corea per uns dies. Varem compartir moltes reflexions i vem tornar a sentir el xoc cultural que existeix entre els nostres mons. Tot i així, ens varem acoplar a la perfecció. La primera parada en les nostres peripècies amb en Jaison va ser la ciutat de Luang Prabang. Hi vam arribar en tren, en una línia fèrria construïda pels xinesos que travessa el nord del pais.

El 9 de maig creuarem la frontera per entrar a Laos, des del nord de Vietnam. Sí. Després d'un mes de no parar, tornàvem a estar esgotats tant mental com físicament. Teníem un objectiu molt clar. Anar a buscar la pau a les 4.000 illes del riu Mekong al sud de Laos. Un oasi de tranquil·litat. A l'arribar al port vàrem pujar a una barca petita i inestable. Davant nostre s'obria un laberint d'illes i illots tot atapeït de vegetació en un punt on el Mekong s'eixampla. En una guesthouse a l'illa de Don Det ens vam dedicar a la vida contemplativa durant una setmana. Descansar, fer ioga, llegir, agafar la bici i banyar-nos al Mekong. A l'illa es respira un ambient hippie que han portat els turistes occidentals, el qual es barreja amb la tranquil·litat i la parsimònia amb que viuen els laosians. La tranquil·litat en aquest oasi no durarà gaire temps. Segons ens van informar, en els pròxims anys inversors xinesos (molt