TEMPS INTERESSANTS

Abans que el Martí no tornés del seu periple a Barcelona per defensar la tesi doctoral tenia dues més setmanes al Vietnam. Tenia un dilema. No volia visitar llocs per després repetir-los amb ell. Però tampoc volia que ell es perdés res imprescindible perquè jo ja ho hagués fet prèviament. Veient les meves opcions vaig decidir anar a explorar el Delta del Mekong. Una zona poc turística del Vietnam, incursió que també em va permetre descobrir la fabulosa illa de Con Dao. Així, entre finals de febrer i principis de març vaig llogar una moto per anar a fer carretera i manta.  Un total de 340 quilòmetres de ruta pel delta d'uns dels rius per llargs i caudalosos d'Àsia. Vaig passar per carreteres, camins, ponts immensos i vaig creuar el riu i les seves ramificacions en diferents ferris. Vastes extensions d'aigua, paisatges verds, plantacions de fruiters... I és que aquesta regió alimenta el Vietnam sencer.  La població lo

Coneixeu l'illa de Phu Quoc? Al sortir de l'avió una ràfega de calor em va colpejar la cara. Acabava d'aterrar a l'aeroport de Ho Chi Minh, al Vietnam. Després d'uns mesos d'hivern començava el meu estiu.  Entre el 13 i el 21 de febrer havia quedat amb l'Andrea per fer el nostre particular viatge a l'illa de Phu Quoc. Tres mesos de relació a distància s'havien solventat amb el Whatsapp i les videotrucades, però tenir la possibilitat de trobar-nos en un lloc així ha sigut una experiència increïble.  El retrobament a l'aeroport de Ho Chi Minh va ser digne d'una pel·lícula de Hollywood. Ja us ho podeu imaginar. Tot i així, les meves pintes eren espantoses, roçant la indigència, portava tot de roba gastada per l'hivern i els cabells i la barba més llargs que he dut mai.  Aquí foto testimoni.  Phu Quoc té tot el necessari per passar una setmana de somni. Platges idíliques, un parc nacional selvàtic, una petita ciutat am

Segurament ja disposàveu d'aquesta informació. Ja n'estàveu al tantu. Però aquest blog no pot seguir el frenesí de la realitat com ens agradaria. Feu-vos un Instagram ens deien. Sí, segurament unes foticos i uns hastags ens haguessin fet la feina més planera. Però, amigues i amics, aquí estem resistint i escrivint per si algu encara li interessa. A l'equador del viatge hem viscut una separació. Del 10 de febrer al 8 de març. Segurament podria haver sigut per menys dies però val a dir que l'organització no és el nostre fort.  L'Uri va marxar primer al Vietnam des de Corea, per trobar-se amb l'Andrea a l'illa de Phu Quoc (un paradís per pal·liar 3 mesos de relació a distància). Després tindria dues setmanes més pel Vietnam, abans el Martí no tornés.  El Martí es va quedar a Corea una setmana més i després va anar a Barcelona per defensar la tesi. L'heroi torna a casa per acabar la feina per, un cop acabada, continuar amb el viatge.  Ens vàrem separar un di

Després de 2 mesos i mig de viatge necessitàvem descansar. Sí, deu sonar estrany i deu fer ràbia de llegir. Vacances de les vacances? Quedar-nos en un mateix lloc durant un temps. Agafar una rutina. Descansar de tanta experiència. Per ser sincers, la nostra butxaca també necessitava descansar. Ja havíem previst que això passaria i vàrem buscar un projecte de workaway per estar-hi les nostres dues últimes setmanes a Corea. Però abans, sense saber ben bé com, vàrem acabar passant un dies en un coachsurfing a la ciutat de Tongyeong. Van ser dies calmats. Allà ens vem allotjar a l'acadèmia d'un professor de ioga, l'Ananda. L'Ananda tenia dona i dos fills. Ell utilitzava l'acadèmia per fer classes de ioga al matí i a la tarda feia classes d'anglès. La seva dona hi feia classes de matemàtiques. Home culte i hospitalari, amb ell vem debatre a fons la qüestió coreana i li vàrem explicar la història i situació de Catalunya. Cada matí fèiem ioga amb ell i tot de senyores