TEMPS INTERESSANTS

El 30 de maig vàrem anar a visitar el centre COPE a Vientiane, la capital de Laos. Es tracta d'un centre divulgatiu on s'explica la labor de diferents organitzacions sense ànim de lucre laosianes, amb recolzament estranger, que tracten de pal·liar les conseqüències de totes les bombes que encara queden per explotar al país. És un lloc tremedament trist, però de parada obligada per entendre la història de Laos. I és que durant 9 anys els EUA van tirar sobre Laos dos milions de tonelades de bombes, en el marc d'una guerra civil. Aquesta guerra es va lliurar entre els comunistes del Pathet Lao i el govern vigent, en la qual es lluitava pel control del país. En un primer moment, els americans van dirigir els bombardejos a la Ruta Ho Chi Minh, per tallar l'ajuda al Vietcong, però davant la creixent influència del Pathet Lao van començar a bombardejar tot Laos. Alhora, van armar i entrenar l'ètnia Hmong per lluitar contra els comunistes. És el que es coneix com la Guerra

Després d'un descans més que merescut a les 4.000 illes del Mekong, vàrem continuar la nostra ruta per Laos en direcció al nord del país. Ens havien parlat de la ciutat de Luang Prabang i del poble de Nong Khiaw. Durant unes 2 setmanes vem estar explorant la zona septrentional de Laos. A més, de forma força sorprenent, amb la companyia d'un noi coreà: en Jaison. En Jaison era un noi alt i prim amb una pell perfecte. Els coreans cuiden molt la seva aparença. Òbviament aquest és el nom occidental amb el qual es presentava, ja que el seu nom coreà era força impronunciable. Viatjar amb ell va ser com tornar a Corea per uns dies. Varem compartir moltes reflexions i vem tornar a sentir el xoc cultural que existeix entre els nostres mons. Tot i així, ens varem acoplar a la perfecció. La primera parada en les nostres peripècies amb en Jaison va ser la ciutat de Luang Prabang. Hi vam arribar en tren, en una línia fèrria construïda pels xinesos que travessa el nord del pais.

El 9 de maig creuarem la frontera per entrar a Laos, des del nord de Vietnam. Sí. Després d'un mes de no parar, tornàvem a estar esgotats tant mental com físicament. Teníem un objectiu molt clar. Anar a buscar la pau a les 4.000 illes del riu Mekong al sud de Laos. Un oasi de tranquil·litat. A l'arribar al port vàrem pujar a una barca petita i inestable. Davant nostre s'obria un laberint d'illes i illots tot atapeït de vegetació en un punt on el Mekong s'eixampla. En una guesthouse a l'illa de Don Det ens vam dedicar a la vida contemplativa durant una setmana. Descansar, fer ioga, llegir, agafar la bici i banyar-nos al Mekong. A l'illa es respira un ambient hippie que han portat els turistes occidentals, el qual es barreja amb la tranquil·litat i la parsimònia amb que viuen els laosians. La tranquil·litat en aquest oasi no durarà gaire temps. Segons ens van informar, en els pròxims anys inversors xinesos (molt

El 2 de maig començava un dels reptes més emocionants de la nostra visita al Vietnam.  Durant 4 dies vàrem recórrer amb moto una famosa ruta circular que atravessa les imponents muntanyes de Ha Giang, una regió al nord del país que fa frontera amb la Xina. El Martí ja havia estat practicant amb la moto en diverses ocasions a Vietnam i havia superat el seu entrenament. Realment, la ruta és un repte no apte per a qualsevol conductor. Curves tancades, carreteres mal asfaltades amb precipicis abismals, camions que passen a tota llet... Hores i hores de conducció admirant unes muntanyes immenses que et fan sentir ben petit. A cada revolt sembla que les vistes no poden ser més increïbles. Ha Giang, en els últims anys, s'ha convertit en una destinació turística en ple creixement. Tot i així, encara conserva una essència pròpia. El govern de Vietnam reconeix fins a 43 ètnies a la regió, cada una amb una llengua, tradició i cultura pròpies. Aquesta vida local és ben

Tal i com us havíem avançat, al nord del Vietnam és on es concentren els plats forts. Abans i després de la nostra trobada amb l'Ignasi a Hanoi vàrem tenir temps de visitar alguns dels indrets més famosos i espectaculars a la zona septentrional del país. Parlem, en primer de lloc, de l'illa de Cat Ba. Entre aquesta illa i la Badia de Ha Long es situa un arxipèlag que agrupa multitud de petites illes, que surten del mar alçant-se en turons on hi abunda una vegetació verda i espessa. Aquí la visita en vaixell i una excursió en kayak ens van permetre admirar un paisatge que ens va deixar bocabadats. També vem poder fer altres activitats. Aquí podeu veure el Martí posant a prova el seu equilibri. Vàrem posar els peus en un d'aquests estancs ple de peixos que et mengen les pells mortes del peus. Teniem molta curiositat per fer-ho. La veritat és que la sensació és estranyissima. La natura al nord de Vietnam destaca per muntanyes arr

Hanoi, 23 d'abril. Sant Jordi en terres nostrades. Ens esperàvem 5 dies de frenesí incessant. Aquell dia arribava l'Ignasi a la ciutat per fer-nos una visita, una parada en la seva pròpia aventura laboral per Àsia. Sempre s'agraeix veure cares amigues. I més d'algú amb l'energia i el bon rotllo que despren l'Ignasi. Hanoi és una ciutat que, a diferència d'altres que hem vist al sud-est asiàtic, no decepciona. Té un ritme accelerat, és agobiant, caòtica, però té caràcter propi. És una jungla feta ciutat. El barri de l'Old Quarter té un punt decrèpit però és l'ànima viva de la ciutat. Un autèntic merder de terrasses, persones crits i festa a la nit, allà on tot pot passar. El French Quarter, en canvi, destaca per una arquitectura colonial elegant i pretenciosa.  Anar a veure les titelles d'aigua. Passejar per la ciutat i fer una cervesa prop dels llacs. Esmorzar un Banh Mi (entrepà típic vietnamita) mentre prens un Cafè amb clara d'