TEMPS INTERESSANTS

El 9 d'abril vàrem tornar a la ciutat de Ho Chi Minh. La ciutat és bruta, sorollosa i caòtica. Milers de motos omplen les avingudes. És extremadament difícil passejar-hi i no parlem ja de creuar el carrer. La ciutat és un bullici, els vietnamites fan moltíssima vida al carrer i és difícil trobar un racó de tranquil·litat. Però Ho Chi Minh (antiga Sai Gon) és una parada obligada per a qualsevol persona que vulgui entendre el període més important de la història recent d'aquest pais: la Guerra del Vietnam. La guerra dura 20 anys (del 1955 al 1975) i segurament és el conflicte de proxi més emblemàtic de la Guerra Freda. Després de l'expulsió dels japonesos, que havien invaït el país durant la II Guerra Mundial, els francesos intentaran recuperar la seva colònia, però son derrotats el 1954. A la Conferència de Ginebra els vietnamites viuran la partició del seu país. Al nord un govern comunista i al sud un govern titella dels interessos prooccidentals. També s'ac

Els amants del punk coneixereu la cançó de Holiday in Cambodia dels llegendaris Dead Kennedys. "Is a holiday in Cambodia Where people dress in black Where you'll kiss ass or crack" La canço és una narració satírica sobre els perills de fer un viatge idíl·lic a Cambodja, un país sota el control del tirànic règim dels Khmers Rojos.   Les lletres destaquen la crua realitat de la vida de la població sota el règim de Pol Pot així com la indiferència i la ingenuïtat dels privilegiats occidentals que s'hi passen unes "vacances" de luxe.  La cançó acaba corejant el nom del famós líder del règim "Pol Pot" mentre subratlla la duresa del seu govern. Tot i que fa ja 40 anys que es va publicar el contingut no deixa de ser actual. Cambodja és un país realment pobre i, tot i que els seus habitants ja no viuen sota la bogeria del règim de Pol Pot, la gran majoria de la població viu en una situació molt precària. El govern tolera que el país sigui un paradís per l

17 d'abril de 1975, les tropes dels Khmers Rojos conquereixen Phnom Penh. Comença l'Any Zero. 17 d'abril. Els ciutadans de la capital de Cambodja reben amb els braços oberts la guerrilla comunista, la qual havia guanyat la simpatia de la població. 17 d'abril. Canvi radical. Bogeria. S'aboleixen els diners, els mitjans de comunicació i totes les institucions prèvies. Evacuació de tots els cambodjans que viuen en ciutats. Milions de persones forçades a viure en comunes rurals. 17 d'abril. Ningú coneix els nous dirigents del país. La cúpula dels Khmers Rojos manté en total secretisme les seves identitats. Pol Pot, anomenat Camarada Número U, dirigeix el país conjuntament amb l'anomenada Angkar (l'Organització). 17 d'abril. Maoisme radical. L'Angkar creu en la superioritat d'una civilització rural i agrària en contraposició a tot allò urbà, titllat d'occidental. Entre el 1975 i el 1979 tota la població del país és forçada a viure

El 6 de març vàrem entrar a Cambodja. Després d'una parada exprés a la capital, Phnom Penh, ens dirigirem ràpidament cap a la ciutat de Siem Reap.  I us preguntareu, per què Siem Reap? Doncs perquè a pocs quilòmetres d'aquesta tranquil·la i agradable ciutat es troba Angkor, una de les meravelles d'Àsia i del món sencer.  Angkor supera totes les expectatives prèvies. Espectacular, majestuós, aclaparador. Tots els adjectius es queden curts.  Angkor fou la capital de l'imperi khmer. Una gran potència al sud-est asiàtic entre els segles IX i XV. Els reis d'aquest imperi per reforçar una imatge d'ascendència divina van construir multitud d'edificis religiosos durant segles, en el que diuen que va ser el major centre preindustrial del món. D'aquesta ciutat només se'n conserven els temples, ja que eren les úniques edificacions construïdes de pedra. Aquests temples mesclen confessions, els primers segles els khmers professaren l'hinduisme, mé

A Barcelona hi vaig passar una setmana. Però de les setmanes més intenses que he viscut mai.  Estava a casa. Tornava a veure la família i els amics. Amb ganes de posar-me al dia amb tothom. Al mateix temps però, estava a 3 dies de la defensa i encara quedava molta feina per acabar. De dimarts a divendres, la defensa de la Tesi va ser el centre de tots els meus pensaments. La situació era tant límit que vaig haver de passar un parell de nits al despatx. (Per sort ja les últimes.) I abans de ser-ne conscient va arribar divendres al matí.  3 del 3 del 2023. Data molt fàcil de recordar. Molts nervis, una presentació agafada amb pinces i unes quantes preguntes després, el viatje acabava. Per fi era doctor. Una sensació d'alliberament total i d'alegra continguda es van anar apoderant de mi i em va acompanyar durant tota la tarda.  Petit paràgraf publicitari per agraïr a tothom que va ser present durant algun moment del dia. No cal extendres amb els detalls de la festa, al

Després de mes i mig de desconnexió total, va arribar el moment de tornar a pensar en la Tesis. Un llarg hortizó de tres setmanes feia més que assequible la preparació de la defensa. Així doncs, sense més dilació em vaig bolcar a omplir aquelles tres setmanes de coses a fer. No havia estat acabant tota la feina a última hora per ara posar-me a treballar de forma planificada i amb temps.  La primera parada va ser a Jeonju, capital de la regió de Jeollabuk-do. Durant els dies amb la nostra nova amiga Uni (la persona mes "gorrona" que he conegut mai) vam conèixer a la Edna, una jove belga de tant sols 20 anys que havia decidit que Bèlgica no seria mai més casa seva. Mentre buscava una nova llar, s'havia establert en aquella ciutat koreana, ni molt gran ni molt petita, i pràcticament ja era una veïna més d'aquell llogaret.  Em vaig allotjar una setmana a casa seva. Després de 3 setmanes dormint al terra, per fi em trobava davant d'un llit, i encara millor, per fi podr